|
EL + RECENT |
VÍDEOS |
+ SECCIONS
Societat > 22-02-2012 > 14:21
ANTONIO M. YAGÜE / Madrid
Gairebé el 22% de les famílies espanyoles, més d'11 milions de persones, viuen per sota del llindar de la pobresa i el 30% tenen "dificultats serioses" per arribar a final de mes.
A més les famílies amb més problemes són les integrades per persones joves i amb menors. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe Exclusió i consciència social realitzat per la Fundació Foessa i presentat per Càritas. L'oenagé de l'Església catòlica constata en la seva anàlisi que la pobresa a Espanya, estancada en la primera dècada d'aquest segle i desfermada el 2010, és avui "més extensa, intensa i crònica que mai". També ha augmentat la bretxa salarial entre rics i pobres i "amenaça de polaritzar la societat".
Les dades pràcticament coincideixen amb les d'un estudi elaborat per la Xarxa Europea contra la Pobresa (EAPN) que considerava que més de la quarta part dels ciutadans espanyols estaven en risc de pobresa i d'exclusió social l'any 2010, quan es va incrementar en un milió de persones el nombre de ciutadans en aquesta situació respecte a l'any anterior.
Sebastián Mora, secretari general de Càritas, ha advertit que la reducció de la inversió social, com a conseqüència de la crisi, "farà que la pobresa se segueixi disparant". El dirigent de l'organització eclesial ha destacat que el risc de pobresa continua mostrant una marcada concentració al sud-oest peninsular i a Canàries.
El 2010, la comunitat autònoma amb una taxa de pobresa més alta, Extremadura, superava Navarra --l'autonomia amb menor incidència d'aquest problema.-- en més de trenta punts percentuals (38,2% i 7,3%, respectivament).
Contrasten també les taxes del País Basc (11,6%) i Astúries (12,3%) amb les d'aquelles comunitats amb els nivells de pobresa més alts, que, a més d'Extremadura, són Canàries (31,1%), Andalusia (30,1%) i Múrcia (29,2%). Catalunya se situa en el 15,3%, per sota de la mitjana d'Espanya (20,7%) .
El percentatge de famílies que no reben ingressos ni del treball, ni de prestacions per desocupació o de la Seguretat Social afectava a finals del 2011 a un 3,3% de les famílies espanyoles, xifra un 34% més alta que la que hi havia al començament de la crisi. En termes absoluts, a finals del 2011 aquest problema afectava a 580.000 famílies.
Aquest fenomen està registrant un creixement sense precedents, i supera en gairebé 150.000 famílies el valor màxim registrat en els últims 25 anys. La creixent incidència d'aquesta manifestació extrema de la pobresa qüestiona les possibilitats del sistema de protecció als desocupats i de la protecció social en general per fer front a la crisi.
La taxa de pobresa a Espanya és una de les més elevades de la UE. Davant la mitjana del 16,4% a la UE-21, la taxa espanyola va arribar a un valor cinc punts més alt el 2010, només superada per Romania i Letònia, i duplicant els valors de països com ara Holanda (10,3%) i molt superior a França o els països nòrdics, amb valors similars (13%).
Un indicador molt representatiu de les carències de les famílies i de la seva pèrdua de benestar durant la crisi és la dificultat per arribar a final de mes, ja que sol predir bé l'evolució de les situacions d'inseguretat econòmica. La dada més recent (2010) revela que prop d'un terç de la població declara tenir dificultats d'aquesta mena. De nou es constata l'efecte negatiu de la crisi sobre aquesta dimensió, al passar d'un percentatge del 27% el 2007 a un altre del 30% el 2010.
Els efectes de la crisi a les famílies es manifesten també en condicions de benestar bàsiques, on s'aprecia una tendència a l'empitjorament, com és el cas de poder disfrutar de vacances una setmana a l'any; disposar d'un àpat de carn, pollastre i peix de manera regular; mantenir la vivenda a una temperatura adequada; i, sobretot, la capacitat de poder fer front a les despeses imprevistes. A finals del 2010, prop d'un 41% de les famílies espanyoles eren incapaces de cobrir aquesta necessitat.