|
EL + RECENT |
VÍDEOS |
+ SECCIONS
Internacional > 31-01-2012 > 07:28
RICARDO MIR DE FRANCIA / Washington
Amb la caiguda del sol a la capital dels EUA, els dos campaments d'indignats que ocupen des de fa quatre mesos dues places del centre de la ciutat, es preparaven per viure la seva nit més incerta. El Servei Nacional de Parcs els va informar divendres passat que es disposava a implementar a partir de dilluns la normativa que impedeix passar la nit acampat als parcs i les places de Washington. El termini es va complir al migdia sense que la policia aparegués per expulsar-los. Però pocs han cantat victòria. La creença generalitzada és que el desallotjament es produirà de matinada, després del replegament de les dotzenes de periodistes que han anat a cobrir l'evacuació.
A McPherson Square, l'acampada situada als peus del carrer K, on hi ha les oficines dels grans lobbies que influencien el procés polític, es respirava una barreja de tensió i distensió, nervis i festa. Des de la biblioteca, diversos activistes informaven els transeünts de l'ordre d'evacuació, mentre que al centre de la plaça una guitarra i un saxo es conjuraven per donar forma al Get Up, Stand Up de Bob Marley. Alguns van optar per recollir els seus sacs de dormir, la roba o els estris de menjar per evitar que fossin confiscats per la policia, però van deixar les tendes muntades per simbolitzar la seva oposició al desallotjament.
"El Servei Nacional de Parcs no ens ha prohibit estar aquí, sinó passar-hi la nit", deia James, un enginyer informàtic de 45 anys que es va traslladar a Washington després del desallotjament del campament d'indignats a Orlando (Florida). "Jo no vaig venir aquí a acampar, sinó a exercir el meu dret a la llibertat d'expressió, reconegut a la Primera Esmena. Si em quedo sense la tenda, dormiré al carrer com els milers de germans i germanes sense sostre d'aquesta ciutat", explicava.
Coincidint amb el termini atorgat per les autoritats, els manifestants van cobrir amb una immensa carpa blava l'estàtua eqüestre que corona la plaça. La "tenda dels somnis", la van anomenar, una tenda que "simbolitza el somni d'una Amèrica on les multinacionals no tinguin el control sobre el nostre Govern, on tothom pugui disfrutar d'una casa, tingui accés a la sanitat universal o on l'1% pagui els impostos que li toquen".
Washington és segurament l'última gran ciutat dels EUA on sobreviuen les acampades d'Ocupa Wall Street, el moviment ciutadà contra la desigualtat social i els abusos del sistema financer que va arrencar al setembre a Nova York. Les autoritats locals van fer durant mesos la vista grossa respecte a la normativa que prohibeix acampar en places i parcs, però les veus crítiques no s'han apagat mai. Alguns van denunciar una suposada plaga de rates, alimentada per les precàries condicions higièniques d'uns campaments on han viscut durant mesos centenars de persones. L'equilibri es va acabar trencant la setmana passada davant la insistència dels republicans a la Cambra de Representants, que van acusar el Servei Nacional de Parcs de vulnerar les seves pròpies normes aliant-se amb Ocupa DC.
La tensió es va disparar diumenge, quan la policia va arrestar un manifestant després d'immobilitzar-lo amb una descàrrega elèctrica. A Washington, no obstant, no s'han viscut escenes de violència com les d'Oackland (Califòrnia), on el cap de setmana la policia va arrestar 400 manifestants després que intentessin ocupar un edifici buit i, més tard, irrompessin a l'ajuntament i causessin desperfectes.
Si Oackland és l'apèndix més militant d'Ocupa Wall Street, en altres ciutats el moviment s'està dedicant a lluitar contra els embargaments de vivendes, a organitzar protestes puntuals o a expandir la seva militància conscienciant la ciutadania. Però fins a la primavera, ha entrat en una espècie de letargia.
En aquests quatre mesos, les seves protestes han aconseguit situar la desigualtat econòmica en el centre del debat polític, però els indignats nord-americans estan lluny d'haver-se convertit en un moviment de masses. En part perquè a penes han aconseguit involucrar els treballadors de les fàbriques i la població negra, dos dels col·lectius més afectats per les iniquitats i els desajustos del sistema que denuncien. "Si els afroamericans no s'han sumat al moviment, no és tant per por, sinó per estretor de mires. Pensen que això és una cosa de blancs universitaris i no volen saber res d'ells. Prefereixen quedar-se al barri", deia Troy Beiluy, un jove negre i desocupat, que des de l'octubre està acampat a MacPherson Square.