|
EL + RECENT |
VÍDEOS |
+ SECCIONS
Internacional > 22-02-2012 > 15:58
ABEL GILBERT / Buenos Aires
"He volat 15 metres pel fort impacte". "La gent ha quedat atrapada entre els seients". "Les imatges que he vist són terribles". Així parlaven aquest dimecres els supervivents de l'accident ferroviari de l'estació terminal d'Once, al cor de la ciutat de Buenos Aires, on han mort almenys 49 persones i 550 més han resultat ferides, algunes d'elles greument. La tragèdia ha tingut lloc a menys de tres quilòmetres de la seu presidencial argentina.
"El tren no ha pogut frenar, i després s'ha sentit l'impacte", ha explicat una altra passatgera. " A dins s'han començat sentir crits desesperats. La gent ha sortit com ah pogut", ha afegit.
Tot ha passat a primera hora del matí, la més problemàtica. El comboi del Ferrocarril Sarmiento ha descarrilat quan acabava el recorregut i ha impactat contra una de les andanes de l'estació central. Venia a 20 quilòmetres per hora i, segons les primeres investigacions, no ha pogut frenar.
Els bombers de la Policia Federal treballaven àrduament per treure gent dels dos primers vagons. Els udols dels ferits se sentien a metres. "He sentit un fort impacte i la gent ha començat a caure uns sobre dels altres", ha descrit un dels freqüents usuaris de la línia Sarmiento, que ha sortit indemne però en estat de commoció.
Les primeres persones ferides han estat traslladades a l'Hospital Ramos Mejía, ubicat a poques quadres de l'estació. "Això ha sigut molt greu", ha reconegut el secretari de Transport, Juan Pablo Schiavi.
El servei ferroviari argentí va ser destruït als anys 90 quan, en el marc del procés de privatitzacions. El president Carlos Menem va llançar la consigna "ramal que fa vaga, ramal que tanca". Molts pobles es van quedar aïllats, i la infraestructura ferroviària, deteriorada.
La línia Sarmiento sol ser altament conflictiva, per la gran quantitat de passatgers que transporta des de la zona oest de la perifèria de Buenos Aires. La gent viatja atapeïda. Pujar al tren sol ser una verdadera gesta. Moltes vegades, és impossible.
El 2005, passatgers de la línia Sarmiento van calar foc a quatre vagons a l'altura de l'estació Castelar per demores del tren. El 2008 van incendiar un altre tren; aquesta vegada van ser vuit vagons, un a l'altura de Castelar i la resta a l'altura de Merlo. L'últim incident va tenir lloc el passat 2 de maig, quan passatgers de la línia Sarmiento van cremar 16 vagons de forma gairebé simultània, van trencar càmeres de seguretat i van destrossar una màquina expenedora que després van llançar a les vies.
Els accidents en la línia Sarmiento són freqüents. Onze persones persones van morir i 228 van resultar ferides el setembre passat al xocar dos trens i un bus al barri de Flores. El conductor del transport va travessar les vies amb la barrera baixada i els dos trens no es van poder aturar. Llavors, el Govern va considerar que la situació del sistema ferroviari havia arribat a un punt de no retorn i que s'havia de modernitzar.
L'única temptativa de modernització del sistema va ser la construcció de nous vagons de dos pisos, amb aire condicionat, LCD, GPS i televisió digital, justament al Sarmiento. Però els trens circulen sobre vies molt deteriorades. La gestió del servei ferroviari correspon al sector privat, que rep forts subsidis de 2,5 milions d'euros cada 24 hores.